Blog
Mites i realitats sobre la proteïna vegetal

Mites i realitats sobre la proteïna vegetal

Nomen      27/11/2017

La proteïna és tendència, està en boca de tots! Que si una dieta molt rica en proteïnes ajuda a aprimar, que si és necessària per a muscular … I moltes altres creences esteses, però … saps què hi ha de cert en tot això? T’ho expliquem!

Què és la proteïna vegetal?

Les proteïnes són nutrients formats a partir de cadenes d’aminoàcids, que el nostre organisme utilitza per al creixement, la reparació de teixits i per a la síntesi d’hormones i enzims. Encara que sembli que la proteïna s’obté només de la carn, peix i ous, la realitat és que hi ha una àmplia gamma d’aliments d’origen vegetal que contenen aquest nutrient. A més, els aliments d’origen vegetal tenen l’avantatge que també ens ofereixen substàncies beneficioses per al nostre cos com la fibra o els antioxidants. No contenen colesterol i el seu contingut en greixos saturats és, en general, molt baix.

La qualitat d’una proteïna depèn del seu contingut en aminoàcids essencials. Una proteïna és d’alta qualitat o té un alt valor biològic quan és rica en aminoàcids essencials. Els aminoàcids són les unitats orgàniques que, en unir-se entre si, formen les proteïnes. Quan parlem d’essencials, ens referim al fet que l’organisme no pot produir-los, han de ser ingerits a través de la dieta. La proteïna animal, per tant, té un alt valor biològic ja que conté tots els aminoàcids essencials. Però la veritat és que hi ha alguns aliments d’origen vegetal que també contenen proteïnes d’alt valor biològic. Els que no tenen tots els aminoàcids essencials, es poden combinar amb altres perquè junts aportin proteïnes completes o d’alt valor biològic.

De fet, les recomanacions nutricionals aconsellen com a mínim, repartir la ingesta de proteïna vegetal i animal en un 50-50.

Les dietes vegetarianes aporten poca proteïna

MITE. Una dieta vegetariana no té per què ser freturosa en proteïnes sempre que es realitzi bé. Hi ha moltes fonts de proteïna d’origen vegetal, com els llegums o la fruita seca que ens poden aportar les necessitats de proteïnes. Una bona font de proteïna, encara que en diferents quantitats, serien els llegums, com la soja i els seus derivats, les llenties o les mongetes, els lactis, la fruita seca i llavors o alguns cereals integrals, entre d’altres.

Les proteïnes vegetals no són completes

MEITAT REALITAT, MEITAT MITE. Alguns aliments com la quinoa i la soja sí que tenen tots els aminoàcids. Tanmateix, és veritat que moltes no són completes i, per tant, cal tenir en compte les combinacions necessàries d’aliments. Per exemple, combinar en una recepta (o en un dinar o al llarg del dia) llegums amb un cereal (llenties amb arròs o cigrons amb sopa de pasta) o arròs amb fruita seca (com en un risotto amb ametlles mòltes), aporta proteïnes completes. Aquestes combinacions de vegetals són imprescindibles per a totes les persones que segueixen dietes vegetarianes. D’aquesta manera poden satisfer les seves necessitats diàries de proteïnes.

Perquè siguien completes, les combinacions d’aliments han de menjar-se junts

MEITAT MITE, MEITAT REALITAT. Abans es creia que les diferents fonts de proteïna havien de menjar-se en el mateix menjar per complementar-se. Per exemple, els llegums tenen un contingut més baix d’algun aminoàcid essencial que es complementa amb els dels cereals. Per això la idea que en menjar-los junts es complementaven un a l’altre. Ara, però, se sap que no cal menjar-los junts, mentre els mengem en el mateix dia, el cos té la capacitat de prendre aquests aminoàcids i formar proteïnes completes.

Ara ja tens les claus més importants sobre la proteïna vegetal per aprofitar els seus beneficis!

Comparteix-ho!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.