Saps què és el mate?

Has viatjat alguna vegada al sud d’Amèrica Llatina?  Has sentit parlar del mate? És una beguda molt típica d’aquests països, sobretot d’Argentina i Uruguai. Vols saber més sobre el mate? T’expliquem des dels seus orígens fins com preparar-lo!

¿Què és el mate?

És una infusió característica del Sud d’Amèrica. Es prepara en una mena de recipient amb una forma bombada, en el qual s’afegeix l’herba mate i l’aigua calenta. El consum d’aquesta infusió és molt popular a Argentina, Uruguai, Paraguai i Brasil. Aquesta beguda és tan important en el dia a dia, que a l’Argentina va ser declarada infusió nacional el 2013. Més tard, al gener de 2015, van declarar el 30 de novembre el Dia Nacional del Mate.

És una planta que creix a les conques de diferents rius llatinoamericans, principalment argentins. Aquesta planta ha de rebre un procés d’escalfat ràpid, assecat i molt per esdevenir una herba infusionable.

Els costums de prendre mate, com prendre-ho i quines varietats es consumeixen més pot variar en funció del país.

¿On es pren el mate?

El recipient en el qual es prepara el mate de forma tradicional rep diversos noms. Entre ells mate, però també en diuen cuia, porongo o guampa, depenent de la regió. Pot estar fet de diferents materials, com carabassa, metall, fusta o cuir.

El recipient ha d’anar al costat de la bombeta. Aquesta és una palleta de metall que acaba en un petit filtre per no absorbir l’herba a través del tub.

També és necessari disposar d’un termo per portar aigua calenta per preparar el mate.

¿Com es prepara el mate?

Segons l’Institut Nacional de l’Herba Mate, s’han de seguir 5 passos:

1. Omplir el mate (recipient) en ¾ parts amb l’herba. L’herba pot estar juntament amb elements aromàtics per donar-li sabor al mate, com ara ratlladura de pell de fruites cítriques.
2. Tapar amb la mà el recipient, donar-li la volta i agitar bé perquè els ingredients es barregin de forma homogènia.
3. Col·locar l’herba de manera que quedi ocupant la meitat del recipient en 45º i formant un petit forat. Afegir un rajolí d’aigua tèbia (entre 70 – 80ºC) per humitejar la part baixa.
4. Introduir la “bombeta” pressionant la paret interna del mate intentant que es quedi fixa.
5. Omplir el recipient d’aigua calenta pel costat de la bombeta i gaudir del teu mate.

¿Quines característiques té a nivell nutricional?

Té característiques o propietats semblants a les begudes més habituals a Espanya. Com el te i el cafè. Conté nutrients com vitamines, minerals i aminoàcids en petites quantitats.

Té una gran quantitat de polifenols, el que li atorga un gran poder antioxidant. Fins i tot pot arribar a ser més elevat que el del te verd. Els polifenols, gràcies al seu poder antioxidant, poden ajudar a millorar el perfil lipídic en sang.

La presència de saponines és el que li confereix el característic gust amarg. A més, són antioxidants i segrestadors biliars, el que en el nostre organisme es tradueix en una millora dels lípids en sang.

L’herba mate és rica en xantines, principalment la cafeïna i la teobromina. Aquests compostos produeixen una estimulació del sistema nerviós central. Pel que, en dosis moderades, poden millorar el rendiment mental i físic i mantenir l’organisme en estat d’alerta. A causa d’aquest component estimulador,  s’acostuma a prendre al matí, com es pren el cafè a Espanya. Encara que és habitual veure explicacions i fotografies amb porongos a tota hora pel carrer.

¿Quins orígens té l’herba mate?

L’origen del consum d’aquesta herba es remunta a la cultura de l’ètnia guaraní, anterior a la colonització espanyola. Les fulles de mate eren utilitzades no només com a beguda, sinó que també eren objecte de culte i ritual. Fins i tot, en ocasions es feia servir com a moneda de canvi amb altres pobles.

Per al poble guaraní, l’arbre de mate era l’arbre per excel·lència i, era considerat un regal dels Déus. Els conqueridors van adquirir del poble guaraní tant els usos del mate com les seves virtuts, fent que el seu consum es difongués per una gran part del territori.

Antigament tota la planta que s’utilitzava per al consum provenia de plantes silvestres a la selva. Però a causa de l’elevat consum, els recursos van anar disminuint, de manera que es va començar a conrear aquest tipus d’arbre en plantacions controlades.

El consum de mate ha romàs pràcticament inalterat des dels seus orígens. De fet, cada vegada està més arrelat al sud de l’Amèrica Llatina i s’estén ràpidament a llocs més allunyats, com ara Europa.

¿Què et sembla un mate acompanyat d’un tros de pastís esponjós de llimona o d’una crep de cacau amb fruita caramel·litzada per esmorzar o berenar?