Redescobreix les verdures de tardor

En un article t’expliquem tot sobre les fruites de tardor. Ara toca el torn a les verdures de tardor. T’expliquem què pots incloure en els teus menjars per aprofitar al màxim les seves propietats.

5 verdures de tardor

Carbassa

La carbassa és el fruit de la carabassera, que pertany a la família de les cucurbitàcies. Té fulles grans i aspres i flors grogues. La que més s’utilitza és la carbassa comú, té un color ataronjat i està farcida de llavors en el centre.

Hi ha dos tipus principals de carabasses: les d’estiu i les d’hivern. Les d’estiu tenen una pell més fina i el seu període de conservació és curt. D’altra banda, les carabasses d’hivern tenen una pell més gruixuda i es conserven durant més temps. També tenen menys aigua i el seu sabor és més dolç que les d’estiu. Són les varietats d’hivern les que es cullen a la tardor.

Entre les d’hivern, podem trobar la carabassa confitera, a partir de la qual s’elabora el cabell d’àngel. Aquestes tenen molt poques calories a causa del seu elevat contingut en aigua, en la seva composició nutricional destaca la vitamina C i els β-carotens, que aquests últims es transformen en vitamina A en el cos.

Vols una idea de recepta diferent? Doncs et ensenyem a elaborar carbassa farcida amb arròs integral.

Endívia

La endívia és una hortalissa de fulla. És una varietat forçada de xicoira que s’aconsegueix cultivant les arrels de xicoira en un ambient càlid, humit i sobretot fosc, formant-se brots blancs i més tendres. Forma part de la família de les asteràcies, de les que hi ha més de 20.000 varietats, encara que la majoria no es cultiven. Les endívies tenen un sabor amarg molt característic.

Aquesta hortalissa té un baix valor energètic, això és a causa de que el seu contingut en aigua supera el 90%. És font de vitamina A i àcid fòlic, que contribueixen al normal funcionament del sistema immunitari, a més també es pot destacar el contingut de potassi, ferro, calci, fòsfor i vitamina A.

Bròquil

El bròquil és una verdura amb forma d’arbre de la família de les bracicáceas. La part que es consumeix més habitualment són els caps florals, però el tronc també és comestible, encara que habitualment es rebutja.

Té un alt contingut d’àcid fòlic i vitamina C, que contribueixen al normal funcionament del sistema immunitari. És font de potassi, fòsfor i ferro.

Bolets

Els bolets no són una verdura com a tal, sinó que es classifiquen com fongs, però a causa de la seva composició nutricional les fem servir com verdures. Hi ha una gran varietat de bolets i és molt important saber diferenciar entre aquelles que són comestibles dels que són verinosos. En els bolets típics podem diferenciar dues parts principals: el peu i el barret. Però són altres elements els que ens permeten fer una diferenciació més meticulosa entre espècies. Com les escates, les làmines o els anells, entre altres variables.

Necessiten un clima una mica fred i humit per créixer, solen fer-ho en troncs o fustes i sempre en grups. Els sabors de les diferents espècies són variats i queden de meravella tant en salses com en cremes o d’acompanyament per a carns i peixos. Se solen cuinar saltats o al forn.

Vols preparar un plat oriental? Amb la varietat de bolets shiitake t’ensenyem a cuinar un bibimbup.

Nap

De la planta del nap es consumeix la part de l’arrel. Pertany a la família de les crucíferes i té una forma arrodonida. El seu interior sol ser d’un color cru groguenc, encara que per fora poden ser blancs o violacis.

En l’Edat Mitjana va ser un dels aliments més bàsics. Més tard, a Alemanya es solia consumir gairebé diàriament, però finalment va ser desplaçat per la patata.

És font de fibra insoluble que contribueix a evitar el restrenyiment. En la seva composició destaca l’alt contingut en vitamina C i en iode. Encara que, d’altra banda, el nap conté substàncies bociógenas. És a dir, que poden induir la inflamació de la glàndula del tiroides en persones predisposades i, aquest, dificulta l’assimilació del iode.

Gaudeix de les verdures de tardor en el seu millor moment!